Presentació

Aquest grup està format per Aroa Escribano, Anna Boada, Carla Mestre, Carla Sabater, Júlia Martínez i Júlia Balsells, alumnes de l'assignatura Habilitats Comunicatives. Aquest blog ens servirá per posar en pràctica tot allò que aprenguem al llarg del curs.

dimarts, 1 de desembre de 2015

Reflexió dels recursos educatius oberts

Els OER són recursos educatius que complementen i faciliten l'aprenentatge, la recerca i l'ensenyament.

Es troben en la xarxa i són de domini públic i a més són lliures. El contingut d'aquests recursos es  caracteritzen per tenir una llicència de creative commons, s'han de tenir en compte per tal d'evitar possibles repressàlies judicials i/o el tancament del recurs.

Qualsevol recurs educatiu obert ha de constar d'aspectes

  • Tecnològics: amb un programari lliure (software)
  • Metodològics: que englobin diversos models d'aprenentatge
  • Legals: llicències del contingut del recurs
Algunes de les característiques específiques que han de tenir els OER són poder reutilitzar-se,  reescriure's, redissenyar-se i redistribuïr-se per tal d'adaptar-se al moment i a l'alumne.

A l'hora de dissenyar un recurs metodològic o didàctic, hem de tindre una guia d'aprenentatge depenent del subjecte i procurar que els 4 perfils es vegin reflexats.

a) "DOER"  model en el qual s'aprén mitjançant la part pràctica (acció-reacció)

b) "FEELER" model en el qual s'aprén mitjançant sentiments,emocions i motivacions intrínseques

c) "THINKER" model el qual s'encarrega dels aspectes lògics i de raonament

d) "OBSERVER" model el qual s'encarrega d'extreure informació a partir dels aspectes de la part teòrica.

DISSENY  DEL MATERIAL

1-Tema o tòpic general
2-Objectius (generals i específics)
3-Preguntes per tal d'assolir els objectius proposats
4-Activitats que haurà de realitzar el participant
5-Recursos lliures que es faran servir 
6-Existència del "feedback" envers la pregunta i la resposta per tal de crear una motivació immediata
7-Avaluació i revisió del material  creat
  

Per finalitzar, afegir que és molt important que qualsevol creació de recurs respongui als 5 conceptes bàsics:

WHAT, WHERE. WHO, WHEN, HOW. 


















dimarts, 24 de novembre de 2015

Reflexió Flipped Classroom

El Flipped Classroom és una metodologia que consisteix en invertir el mètode tradicional. Una part de la matèria teòrica es treballa a casa individualment, per tal de que a l'aula es faci un treball més experimental i cooperatiu, on el rol del professor ja no és de comunicador sinó de guia. Alguns dels avantatges de la classe invertida són: el professor té més temps per atendre els dubtes que puguin sorgir, pot interactuar més amb els alumnes, els pares poden estar assabentats de la matèria que el seu fill/a està treballant a classe, es treballa la cooperativitat i el treball en equip entre iguals reforçant el coneixement o resolent dubtes, es poden realitzar activitats més interactives que són més motivadores pels alumnes...
 Està comprovat que aquesta metodologia incrementa l'aprenentatge de l'alumnat però no es tracta de portar-ho a l'extrem, ja que tampoc es tracta que els estudiants estiguin les 24 hores del dia davant d'una pantalla. Per aplicar aquesta metodologia, l'entorn és indiferent perquè els recursos es poden adaptar, poden ser en format multimedia o físic. És una proposta molt beneficiosa per les dues parts, tant la de l'alumne com la del professor i que cada cop es durà més a la pràctica ja que disposem de molts bons recursos per poder-ho fer.

Per altra banda, trobem que hi ha inconvenients dins el concepte de Flipped classroom.
Avui en dia vivim dins una societat on hi existeix una crisi mundial que afecta a un col·lectiu vulnerable tot i que no ho vegem al nostre entorn; això significa que no tothom pot accedir a aquest recurs (tot i que existeixi wifi gratuït dins de molts locals, aquests locals no tots són adients per aprendre prestant tota la nostra atenció).
Trobem que no hauria de ser una metodologia exclusiva sinó que s’hauria de relacionar i compaginar amb altres mètodes.
El fet d’estar tot programat i saber el que et pots trobar a classe fa que la motivació de l’alumne es perdi ja que si toca treballar un tema que al nen/a no li agrada pot ser que vagi desmotivat a classe o simplement no hi vagi.

Hem de pensar que dins d’una aula ordinària també hi ha alumnes amb deficiències auditives i/o visuals i no sempre els hi va bé fer servir aquet mètode, això els hi perjudicarà aquests alumnes a l’hora d’aprendre. 

diumenge, 22 de novembre de 2015

Resum de les amanaces cibernètiques en el camp de l'educació i la seguretat a Internet

Dins del mal ús de les tecnologies hi ha dos fenòmens: el grooming i el ciberassetjament.
El grooming és un conjunt d’estratègies que desenvolupa un adult per guanyar-se la confiança d’un menor a través d’internet amb la finalitat d’obtenir concessions de tipus sexual.
El ciberassetjament consisteix en agressions psicològiques a través de xarxes socials o dispositius mòbils. Cada vegada, hi ha més consciencia d’aquesta violència cibernètica, tot i així segueix molt present en les aules.
 La majoria de les víctimes presenten conductes observables comunes i, per tant, és important estar atents als diferents indicadors i detectar els casos de ciberassetjament amb rapidesa.
Hi ha diferents indicadors per detectar aquest tipus d’agressions dins l’àmbit escolar:
 - Assetjament escolar (bulling).
 - Absentisme escolar.
 - Baix rendiment acadèmic.
 - Comportaments estranys i sobtat després d’un trucada o un missatge.
 - Causes psicosomàtiques (marejos, vòmits...).
 També existeixen alguns indicadors observables per part dels companys:
 - Bromes desagradables i missatges electrònics insultants.
 - Fan sentir a la víctima sentir sempre culpable del que li passa.
 - El marginen i inciten a la resta de companys a marginar-lo i menysprear-lo.
 Tot això es pot combatre mitjançant l’educació emocional i fomentant la relació entre iguals mitjançant l’assertivitat i l’empatització. Una eina molt útil seria la mediació, dinàmiques, rolls playings, etc. És tan important tenir en compte el subjecte actiu de l’agressió com el passiu i per afrontar d’una manera més efectiva el problema és primordial tenir informades les famílies envers el ciberassetjament per poder eradicar-lo més fàcilment.
 Un exemple de proposta d’actuació en una escola en cas de ciberassatjament seria la següent:
 - En primer lloc, cal esbrinar les persones responsables d’aquest assatjament i quin objectiu perseguien aquestes amenaces.
 - S’ha de deixar clar que no es permetran aquests tipus de conductes i explicar quines serien les sancions imposades als qui ho practiquin.
 - Els assetjadors hauran de demanar disculpes a l’alumne agredit.
 - El centre aplica les mesures correctores en base del decret d’autonomia dels centres educatius, on és la direcció del centre la que ha d’imposar la sanció en la resolució de l’expedient.
 - Per últim, aquestes actuacions han d’estar assessorades pel professorat orientador i tutor en els temes de projectes de convivència. 

Les tecnologies aporten avantatges a no ser que se'n faci un ús inadeqüat. Quan les persones no són conscients del risc d'aquestes, poden aparèixer problemes com una conducta adictiva, la vulneració de drets, una conducta discruptiva com el phishing... o el ciberassatjament. Per tant, per prevenir aquests tipus de problemes, es recomana tenir filtres de privacitat, com el fireworks que talla la comunicació i l'antivirus que talla les amanaces. Apart d'aquests filtres, també hem de vigilar cada cop que tenim a les mans un dispositiu amb accés a la xarxa, de no obrir ni respondre correus de gent que no coneixem, no fer pública la nostra adreça de correu, donar el telèfon només a les persones que coneixem i hi confiem, desconectar la càmara web quan no l'estiguem utilitzant, no compartir imatges nostres o de la nostra família que ens puguin causa algun problema... Per una millor connexió i seguretat és aconsellable fer cas a aquestes recomanacions ja que ser boicotejat per internet no és divertit, així que hem de saber com protegir-nos d'aquests possibles atacs.

dilluns, 9 de novembre de 2015

La nostra "storytelling": Som diferents i som amics

Reflexió del potencial educatiu dels dispositius mòbils a l'educació

Actualment dins l'aula podem disposar de diferents dispositius mòbils com són les tablets, les pissarres digitals, els ordinadors portàtils i els mòbils. 

Aquests recursos, com ja hem vist en el mapa conceptual tenen diferents avantatges que ens permetrien complementar d'una bona manera la informació que trobem en un llibre de text, però mai substituint-lo. Alguns dels avantatges que trobem són la cerca immediata, amb l'abast de recursos multimèdia, la descarrega d'aplicacions educatives per treballar a l'aula les diferents matèries, l'aprenentatge és més visual i atractiu i tenim la possibilitat d'accedir a diferents pàgines web a través dels hipervincles, i així tenir un ventall més ample d'informació. 

Creiem que haurien de ser les escoles les que proporcionessin aquest material als alumnes o que subvencionessin una part elevada del cost , ja que és gairebé segur que dins l'aula hi hagi nens i nenes que no s'ho poden permetre. 

"El verdadero progreso es el que pone la tecnología al alcance de todos." Henry Ford